Etiquetas

lunes, 5 de diciembre de 2011

Amb el que sabem que saben què ens plantegem treballar amb el jovent .

Arran de les percepcions obtingudes en els estudis assenyalats en els apartats anteriors, és fàcil adonar-nos que, potser el problema ja no rau tant en la percepció de determinades atribucions per qüestions de gènere, sembla que cada cop està més assumit el repartiment de les tasques del que alguns han anomenat “tasques reproductives”[1], entre els nostres joves. Per tant pensem que potser el treball relatiu a la equitat i els estereotips de gènere en aquesta vessant, és més propi i efectiu ser treballat en edats més tempranes. De fet és sabut que la identitat de gènere , amb la conseqüent adquisició de conductes estereotipades en funció del gènere, s’adquireix aproximadament als 5 anys. Ara bé també es desprèn de les dades que   és a partir dels 14 anys aproximadament, on comencen a donar-se conductes de tipus abusiu, molt emparades en mites de l’amor romàntic , equiparant gelosia a demostracions d’amor. O instaurant formes d’abús sobretot dutes a terme des del control, i la coerció a la llibertat de l’altre,justament en aquesta època l’alumnat és quan comença a desenvolupar el seu esquema de relació afectiva o amorosa amb els companys d'edat.

Així a l’hora de plantejar-nos quines serien les finalitats principals a l’abordar la nostra tasca de prevenció primària de la violència de gènere, pensem que ens hem de situar des de la perspectiva del que s’ha anomenat “Teen Dating violence” (HEALTH canada 1995), terme         que s’ha utilitzat per dirigir-se específicament a lles formes de violència que es donen en les relacions afectives /amoroses entre adolescents. Si bé es refereix a tot atac intencional de tipus sexual, físic o psíquic, d'un membre de la parella contra l'altre en una relació de “festeig”; i que compartim aquesta definició per tot el que s'hi reflecteix, i el convenciment que tot tipus d'abús és perjudicial i per tant s'ha de tenir en compte. Hi ha però, formes de violència o conducta abusiva que potser no es veuen de manera plausible d’entrada, formes més subtils, que normalment passen pel control d’un dels membres de la parella per part de l’altre, que d’entrada no s’evidencia clarament doncs no ha de perquè d’anar acompanyat d’esclats violents , o fases d’explosió si més no, inicialment. Aquests comportaments abusius i no respectuosos  acostumen a atemptar contra la llibertat de l’altre membre:formes de vestir,absorbir el temps de lleure qüestionar aficions, o participació en determinades activitats, gelosia extrema, i sentiment de possessió.

Val a dir que un 25 per cent de les víctimes de violència de gènere amb resultat de mort (Garrido Genovès 2007), varen morir a mans dels agressors amb els que mantenien una relació de parella des de la seva etapa de festeig adolescent. Es a dir en el que es coneix com a cicle de la violència de gènere que es va reproduint a modes d’espiral, moltes vegades les primeres formes de violència en el moment que els joves construeixen el seu esquema afectiu/amorós fan que es consolidin patrons de conducta que els atrapen en un espiral de maltractament/submissió-despersonalització que pot durar molts anys. (la majoria de dones que  acaben denunciant la seva situació, han patit maltractaments psicològics al llarg de més de 10 anys).

Així doncs podríem inferir que els elements treballats van dirigits justament a identificar quines son aquestes actituds i comportaments entre els joves i fer-los reflexionar des d’un punt de vista crític perquè es donen.

És sabut que els mites vinculats a l’amor romàntic justifiquen determinades creences que donen lloc a aquests tipus de violències basades en el control sobre l’altre. El coneixement del que és un procés d’enamorament i quins processos d’idealització de l’altre i d’ocultació o camuflatge de les carències d’un mateix vers l’altre es donen.Com pot consolidar-se en una relació més madura, o pel contrari cal “encaixar”, sense aferrar-nos, a l’altre la que la relació conclou.








[1] En oposició a “Tasques productives”, aquelles vinculades a “tenir cura de”. Tasques tradicionalment associades a l’àmbit domèstic o l’esfera privada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario