COM VA EL PLÀ D’ACTUACIÓ I EL SEU SEGUIMENT

Com ho farem

Cerquem la reflexió crítica individual i col·lectiva per a que a partir de situacions on es faran servir sobretot dinàmiques que generin conflicte entenent aquest com quelcom que ens interroga i possibilita la reflexió i l'elaboració d’aquest com expressió  que emmiralla situacions que poden donar peu a transformació, entenent-lo com una oportunitat de canvi.

En una edat  en que la figura dels altres significatius que, anteriorment en el seu transitar per la heteronomia moral (KHOLBERG 1970),vers a la construcció de la moral autònoma,eren els pares o d’altres adults, han estat substituïts progressivament  per la “fortalesa” de la importància de la identificació amb el grup d’iguals. Haurem doncs de tenir en compte de manera preferent nostra metodologia l’emprar justament aquesta “fortalesa”, plantejant situacions reals i properes que generin que el grup ha de plantejar-se discutir, regular-se, i arribar a conclusions. En aquest sentit, Diaz Aguado (1996) assenyala que, perquè la discussió generi un conflicte positiu i estimuli el desenvolupament és necessari que l'alumnat participi activament en ella, només quan es realitza d'aquesta manera es produeix l'activació emocional necessària per buscar una nova reestructuració del conflicte. Els estudis realitzats en les tres darreres dècades han demostrat l'eficàcia que la discussió i el debat entre companys poden tenir a l'hora d'afavorir el desenvolupament d'aquests pel que fa a la seva capacitat d'adopció de perspectives i el seu progrés en un raonament moral que estigui basat en el respecte als drets humans.

Així doncs abordarem les línies de treball escrites anteriorment cercant:

·         Utilitzar al grup d'iguals, donada la seva importància i influència en aquesta etapa,com a agent de canvi de mentalitat sobre la violència de gènere, utilitzant per a això processos de reflexió compartida.

·         Utilitzarem (vegeu específicament les unitats de cadascuna de les sessions)

-      L’evocació de la pròpia experiència o experiències de companyes i companys

-      La Dramatització

-      La reflexió entorn al plantejament d’històries o situacions amb diferents suports

-      Construcció  conjunta de coneixement. Flexibilització del pensament  i les actituds en base a la pluja d’idees.

Aquesta metodologia ens permet partir d’allò concret per arribar a conclusions i conceptualitzacions més ajustades a la realitat. Ens ajuda a dimensionar adequadament el fenomen de la violència de gènere com a quelcom realment estructural, que està tan incorporat en la nostra vida  que fins i tot el vivim moltes vegades de manera natural i invisible. Possibilitant identificar en el procés grupal/individual elements per adonar-nos de determinades actituds i comportaments i com ens afecten a nosaltres mateixos/es o aquells que tenim al voltant 

COM  VA EL PLÀ D’ACTUACIÓ I EL SEU SEGUIMENT

Poder apostar per la implementació d’un recurs en construcció ens costa.

Tota la fase de reformulació de la demanda ha esdevingut complexa. Si bé partíem de força material, i diferents estudis, a mida que hem anat recavant informació, l’orientació ha anat variant , hauríem de centrar-nos sobretot en aquelles formes de violència subtil que són les que comencen a experimentar més en els joves. Allò que en BONINO (2003) anomena Micromasclismes i poder fer veure als joves que moltes vegades comportaments que es mantenen en l’esfera de la privadesa que no acostumen a ser qüestionats , en tant estan molt integrats i no son fàcilment identificables amb la construcció socialment compartida del que s’entén un comportament violent o abusiu.

Hem estat immersos en el disseny tant dels materials pels alumnes en base a fitxes d’activitat, i els materials pels ensenyants o conductors del taller. Tot i realitzar diferents sessions amb grups de nois al CJAS (centre Jove d’anticoncepció i sexualitat ) No podem parlar que hem fet servir el projecte. Doncs aquest pròpiament dit no ha superat la fase de disseny .

Si ens ha servit l’experiència per acotar activitats que puguin tenir diferents nivells de resolució, i que siguin prous flexibles per a poder ser dutes a terme, en diferents grups de joves. També a modes d’investigació en espiral ens han servit per preveure “petits trucs metodològics”, per incentivar la participació de manera compartida i fer que el qüestionament i la reflexió sobre les actituds i comportaments abordats puguin arribar a tots els participants. D’altra banda cada participació en un context determinat ajuda a contrastar els estudis sobre percepcions i creences dels joves la qüestió abordada.