Arrenco aquest projecte amb la intenció de poder generar una eina o recurs que faciliti el treball de reflexió entorn a la manera de relacionar-se nois i noies, veure com determinats sistemes de creences generen patrons de violència, dominació o submissió, aportant eines per desaprendre’ls, ens plantegem el projecte de la següent manera:
El recurs o material educatiu (taller) implicarà tres tasques diferenciades:
a) Haurà de ser Dissenyat. En la fase de disseny és on es realitzarà el material que haurà de ser a tres nivells: Material didàctic, Material de sensibilització i Material de treball pels joves.
b) A modes pilot (pot implicar la revisió i la millora).Es posarà a prova el material en un o més espais amb joves. Parlem doncs d’implementació.
c) Caldrà que sigui avaluat. I millorat, intentarem dur a terme un procés avaluador en espiral a modes investigació-acció propi del model d’assessorament col·laboratiu d’enfocament educacional constructiu.
A grans trets ens marquem tres objectius interdependents:
1. Proporcionar als professionals vinculats al treball amb grups de joves una eina per a poder dur a terme un treball específic (tallers) vers valors de gènere, potenciant models alternatius que possibilitin relacions des de l’equitat i entenent les possibilitats que ofereixen les noves masculinitats.
2. Proporcionar als grups de joves situacions educatives prou significatives, per a possibilitar la reflexió, des d’una posició crítica entorn el desaprenentatge de determinats sistemes de creences, que fomenten les relacions desiguals i les relacions d’abús.
3. Generar una eina que amb les revisions i adaptacions oportunes pot servir per a treballar la prevenció primàriaen una edat en la que es comencen a consolidar les relacions afectives , i on la identificació amb el grup d’iguals ha substituït plenament els models referencials dels pares.
La meva motivació personal parteix del fet que en la meva feina habitual s’aborda la violència de gènere, des de la vessant reconstructora, i on la plasticitat dels aprenents(agressors) moltes vegades és difícil d’apreciar.
Penso que participar en tasques de sensibilització, educació en valors i prevenció primària a nivell comunitari pot enriquir el meu tarannà professional,tot descobrint una vessant necessària i sobre la que no hi ha molt treball específic.
Aquest treball es durà a terme en l’entitat Edpac (Educació per l'acció crítica) ,en el marc del pràcticum-1 de la llicenciatura de psicopedagogia de la UOC. Perquè he escollit Edpac? El posicionament crític que planteja Edpac en les diferents intervencions que coordina (tallers, assessorament en espais virtuals, programes, edició de materials), en els diferents àmbits on centra la majoria de la seves intervencions s’identifica plenament amb l’idea que vol plantejar l’enfocament de la tasca que pretenc realitzar. No és desgavellat pensar que en els fronts d’actuació d’Edpac , s’obrís una nova àrea de treball que tingués a veure amb l’equitat de gènere. És clar que d’una o altre manera Edpac recull de manera transversal,en les seves activitats; la crítica i l’esperit amb el que volem dotar aquesta possibilitat de participar-hi. Senzillament passa per expressar-ho en una acció explicita .Ara bé, no entenem aquesta acció com a puntual sinó com la creació d’un recurs-guia que pot donar lloc a un procés de generalització, anàlisi i millora, que faci extensible a d’altres sectors de la comunitat accions similars.
Nosaltres treballarem bàsicament amb comportaments i actituds, per tant utilitzarem elements per a la reflexió a través de tècniques que impliquin molta significació, per exemple les dramatitzacions formaran part de les metodologies més utilitzades.
D’entrada penso que només és des d’una perspectiva d’educació crítica pot encarar-se el treball que plantegem i aquí de nou el camí ens uneix amb Edpac, el seu vagatge en experiències des de l’educació per la crítica ens pot ser de gran ajuda.
