D’entrada, parlar de violència de gènere en població jove de 14/16 anys no és el que semblaria més escaient, doncs aquesta sembla ser viscuda com quelcom que passa a la nostra societat de manera més o menys llunyana.
En una franja d’edat on s’inicien els primers esboços de relacions afectives i sexuals, d’una manera il·lusionant i amb una càrrega passional molt important. Mostrar o sensibilitzar sobre la violència de gènere pot esdevenir una manera més de tenir coneixement de quelcom que ha esdevingut un problema social, i que, aparentment, sembla (segons ens diuen) “no va amb ells”. Les noies i els nois s’hi refereixen amb respostes del tipus: “és una putada”, “ningú té dret a tractar així una dona”, “això és gent que està malalta”, “o que s’emborratxa o es droga”.
Moltes de les creences expressades pels joves presenten el problema de manera externa, que no els afecta a ells directament. Això ens va fer pensar sobre tot en que potser d’una manera o altra ja sigui a través de campanyes de sensibilització, o per la influència dels mitjans, sobretot a través de les noticies de televisió les noies i nois joves han sentit a parlar, coneixen de l’existència del problema. Però més enllà de la denúncia o de la sensibilització vers un problema greu (recordem que les xifres de mort per violència de gènere ronden les 80 dones a l’any a l’Estat Español, en els darrers anys), pensem que cal fer quelcom més. De fet algunes experiències puntuals de prevenció en violència de gènere, sobretot emmarcades en l’àmbit escolar, fent-se reso de la celebració del dia internacional contra la violència de gènere, o en el dia de la dona treballadora, no van més enllà de la sensibilització i la recerca d’alguna expressió de rebuig vers el problema, i solidaritat amb les víctimes. D'altres enmmarcades en arees com la referent a la competencia social i ciutadania, o de manera transversal de vegades queden poc explicitades, i el seu sentit es dilueix.
A primer cop d’ull, doncs, les impressions recollides en joves no han estat fruit d’un mostreig prou representatiu, a nivell de disseny de recollida de dades per extreure’n conclusions vàlides estadísticament parlant, però si ens permeten albirar que les percepcions del nostre jovent, respecte aquest primer pas estan assolides. Es coneix, es denuncia i condemna el problema. Però en termes de prevenció primària cal força més si volem incidir en una intervenció socioeducativa que possibiliti ser competent en el terreny relacional i en el de les emocions, d’una manera rica, des de l’equitat de gènere sabent identificar les relacions abusives que moltes vegades esdevenen diferents formes de violència de manera molt subtil. I els diferents sistemes de creences que les alimenten.
Així doncs ens plantegem el disseny d’un taller que ens serveixi per a treballar actituds i comportaments doncs en aquesta franja d’edat en la que com dèiem abans s’inicien en les seves primeres relacions afectives, és on poden dur a terme per primera vegada, actituds que poden esdevenir conductes abusives o de submissió, o es desenvolupen rols molt sexistes encara que moltes vegades es donin de manera gairebé subliminal.
Dos eixos centrarien l’anàlisi de la demanda:
· Violència de gènere
En una franja d’edat on s’inicien els primers esboços de relacions afectives i sexuals, d’una manera il·lusionant i amb una càrrega passional molt important. Mostrar o sensibilitzar sobre la violència de gènere pot esdevenir una manera més de tenir coneixement de quelcom que ha esdevingut un problema social, i que, aparentment, sembla (segons ens diuen) “no va amb ells”. Les noies i els nois s’hi refereixen amb respostes del tipus: “és una putada”, “ningú té dret a tractar així una dona”, “això és gent que està malalta”, “o que s’emborratxa o es droga”.
Moltes de les creences expressades pels joves presenten el problema de manera externa, que no els afecta a ells directament. Això ens va fer pensar sobre tot en que potser d’una manera o altra ja sigui a través de campanyes de sensibilització, o per la influència dels mitjans, sobretot a través de les noticies de televisió les noies i nois joves han sentit a parlar, coneixen de l’existència del problema. Però més enllà de la denúncia o de la sensibilització vers un problema greu (recordem que les xifres de mort per violència de gènere ronden les 80 dones a l’any a l’Estat Español, en els darrers anys), pensem que cal fer quelcom més. De fet algunes experiències puntuals de prevenció en violència de gènere, sobretot emmarcades en l’àmbit escolar, fent-se reso de la celebració del dia internacional contra la violència de gènere, o en el dia de la dona treballadora, no van més enllà de la sensibilització i la recerca d’alguna expressió de rebuig vers el problema, i solidaritat amb les víctimes. D'altres enmmarcades en arees com la referent a la competencia social i ciutadania, o de manera transversal de vegades queden poc explicitades, i el seu sentit es dilueix.
A primer cop d’ull, doncs, les impressions recollides en joves no han estat fruit d’un mostreig prou representatiu, a nivell de disseny de recollida de dades per extreure’n conclusions vàlides estadísticament parlant, però si ens permeten albirar que les percepcions del nostre jovent, respecte aquest primer pas estan assolides. Es coneix, es denuncia i condemna el problema. Però en termes de prevenció primària cal força més si volem incidir en una intervenció socioeducativa que possibiliti ser competent en el terreny relacional i en el de les emocions, d’una manera rica, des de l’equitat de gènere sabent identificar les relacions abusives que moltes vegades esdevenen diferents formes de violència de manera molt subtil. I els diferents sistemes de creences que les alimenten.
Així doncs ens plantegem el disseny d’un taller que ens serveixi per a treballar actituds i comportaments doncs en aquesta franja d’edat en la que com dèiem abans s’inicien en les seves primeres relacions afectives, és on poden dur a terme per primera vegada, actituds que poden esdevenir conductes abusives o de submissió, o es desenvolupen rols molt sexistes encara que moltes vegades es donin de manera gairebé subliminal.
Dos eixos centrarien l’anàlisi de la demanda:
· Violència de gènere
Què és? (formes de violència i/o abús)
Com és que l’aprenem, la violència.
Rols de gènere. Les noves masculinitats.
· Joves i afectivitat
Recull d'opinions en joves de 14 anys/16 :Justicia Juvenil. Clubs esportius de futbol i Volei ball. PQPI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario