25 de novembre . Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona

El 1999, l'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 novembre com Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. La violència contra les dones i nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractament, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha patit algun tipus d'abús al llarg de la seva vida, generalment per part d'algú conegut.
Els defensors dels drets de les dones van establir a partir de 1981 el 25 de novembre com a dia contra la violència. La data commemora el brutal assassinat el 1960 de les tres germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana, per ordre del dictador dominicà Rafael Trujillo (1930-1961).
Es convida els governs, organitzacions internacionals i ONG a que aquest dia organitzin activitats per tal de promoure la consciència col · lectiva del problema. El Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona també constitueix el punt de partida dels 16 Dies d'Activisme contra la Violència de Gènere, que es prolonguen fins al 10 de desembre, Dia dels Drets Humans.

A Barcelona el dia d'avui es duran a terme diferents actes:

Dones de Blanc a la Plaça de Sant Jaume.20h

Marxa a Canaletes. 19h .Lema "No és No"

Percepcions dels joves. Darrers estudis. Dades.

Les darreres noticies sobre la significació de la violència de gènere en el jovent de casa nostra fan pensar que el problema, està creixent, sembla que la realitat emmascara que cada vegada les relacions abusives es donen en edats més tempranes i que , la percepció inicial de problema viscut com a quelcom extern, no  es correspon amb la realitat que reflecteixen les dades i el darrer  estudi del desaparegut Ministerio de la igualdad el 07/07/2010

On apareixen percentatges significatius en referència a determinats valors com legitimar l’ús de la violència en determinades situacions , o assimilar les conductes de gelosia a demostracions d'amor, fruit dels sistemes de creences generats pels mites de l'amor romàntic que tant ens  bombardegen  al llarg de la socialització primària, i de la nostra construcció identitaria.

D'altra banda com es despren de la comunicació Chicos y chicas. Estereotipos de equiparación, estereotipos de diferencia ELENA RODRÍGUEZ SAN JULIÁN, Socióloga. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha e IGNACIO MEGÍAS QUIRÓS, Investigador Social. Madrid els adolescents segueixen reproduint els estereotips de genere de manera contundent, sobretot quan aquests estan vinculats a relacions afectives. 
En la mateixa linea van els resultats del recent estudi realitzat per la sociologa  EVA LOPEZ REUS acabat de publicar per la Federación de Mujeres progresistas La percepció dels adolescents justifica la submisió femenina. 

Altres estudis com el realitzat per la OMS assenyalen que la prevalencia es redueix notablement quan es duen a terme   "Els programes escolars de prevenció de les relacions violentes entre els joves (« violència en el festeig ») són els que compten amb millors proves de la seva eficàcia."

Així doncs pensem que tot i el treball transversal que es duu a terme al llarg de tota la primaria especialment en experiencies de coeducació i educació no sexista , sobretot en els primers anys , (val a dir que els estudis revelen que la construció de la identitat de rols de gènere assenyalen que abans dels 5 anys aquests ja estan arrelats en la construcció de la nostra identitat ) Calen intervencions especifiques com la plantejada en aquest pràcticum.Adreçades especialment a adolescents.

Així la fonamentació de la fase de formulació de la demanada quedaria prou definida.

Delimitació de la demanda. Que en saben els joves sobre la violència de gènere.

D’entrada, parlar de violència de gènere en població jove de 14/16 anys no és el que semblaria més escaient, doncs aquesta sembla ser viscuda com quelcom que passa a la nostra societat de manera més o menys llunyana.

En una franja d’edat on s’inicien els primers esboços de relacions afectives i sexuals, d’una manera il·lusionant i amb una càrrega passional molt important. Mostrar o sensibilitzar sobre la violència de gènere pot esdevenir una manera més de tenir coneixement de quelcom que ha esdevingut un problema social, i que, aparentment, sembla (segons ens diuen) “no va amb ells”. Les noies i els nois s’hi refereixen amb respostes del tipus: “és una putada”, “ningú té dret a tractar així una dona”, “això és gent que està malalta”, “o que s’emborratxa o es droga”.

Moltes de les creences expressades pels joves presenten el problema de manera externa, que no els afecta a ells directament. Això ens va fer pensar sobre tot en que potser d’una manera o altra ja sigui a través de campanyes de sensibilització, o per la influència dels mitjans, sobretot a través de les noticies de televisió les noies i nois joves han sentit a parlar, coneixen de l’existència del problema. Però més enllà de la denúncia o de la sensibilització vers un problema greu (recordem que les xifres de mort per violència de gènere ronden les 80 dones a l’any a l’Estat Español, en els darrers anys), pensem que cal fer quelcom més. De fet algunes experiències puntuals de prevenció en violència de gènere, sobretot emmarcades en l’àmbit escolar, fent-se reso de la celebració del dia internacional contra la violència de gènere, o en el dia de la dona treballadora, no van més enllà de la sensibilització i la recerca d’alguna expressió de rebuig vers el problema, i solidaritat amb les víctimes. D'altres enmmarcades en arees com la referent a la competencia social i ciutadania, o de manera transversal de vegades queden poc explicitades, i el seu sentit es dilueix.
A primer cop d’ull, doncs, les impressions recollides en joves no han estat fruit d’un mostreig prou representatiu, a nivell de disseny de recollida de dades per extreure’n conclusions vàlides estadísticament parlant, però si ens permeten albirar que les percepcions del nostre jovent, respecte aquest primer pas estan assolides. Es coneix, es denuncia i condemna el problema. Però en termes de prevenció primària cal força més si volem incidir en una intervenció socioeducativa que possibiliti ser competent en el terreny relacional i en el de les emocions, d’una manera rica, des de l’equitat de gènere sabent identificar les relacions abusives que moltes vegades esdevenen diferents formes de violència de manera molt subtil. I els diferents sistemes de creences que les alimenten.
Així doncs ens plantegem el disseny d’un taller que ens serveixi per a treballar actituds i comportaments doncs en aquesta franja d’edat en la que com dèiem abans s’inicien en les seves primeres relacions afectives, és on poden dur a terme per primera vegada, actituds que poden esdevenir conductes abusives o de submissió, o es desenvolupen rols molt sexistes encara que moltes vegades es donin de manera gairebé subliminal. 
Dos eixos centrarien l’anàlisi de la demanda:
· Violència de gènere

Què és? (formes de violència i/o abús)

Com és que l’aprenem, la violència.

Rols de gènere. Les noves masculinitats.

· Joves i afectivitat
Recull d'opinions en joves de 14 anys/16 :Justicia Juvenil. Clubs esportius de futbol i Volei ball. PQPI.

Treball amb joves:“La primera en la frente”

Vaig iniciar-me els darrers divendres de setembre coneixent els professionals de Edpac (Educació per l'acció crítica) i les diferents línees d’actuació de l’entitat . Se’m va plantejar la possibilitat de participar en dos tallers per a grups de nois de PQPI en l’espai del Centre jove d'anticoncepció i sexualitat de Barcelona .Eren tallers de prevenció de consum de tòxics, en el primer vaig observar la metodologia duta a terme pel meu tutor del pràcticum,  el següent el vaig conduir jo mateix. Val a dir que he treballat en el camp de les drogodependències i que he treballat més de deu anys en centres de justícia juvenil. Pensava que em resultaria fàcil....No m’hi estendré en el contingut, doncs s’escapa dels objectius que planteja el meu projecte però si m’agradaria poder copsar la idea que de cop vaig adonar-me de la complexitat que entranya la proposta que tinc entre mans. M’explico:  

Fa  anys que no treballo en grups de joves, els meus darrers anys com a Delegat d’assistència al Menor (DAM), en Medi Obert varen ser des del treball individualitzat,establint vincles de tu a tu. D’altra banda fa uns anys el meu treball amb grups està destinat a adults.

 Els grups, la diversitat, els ritmes, que allò que vols intentar transmetre arribi per diferents vies, generar la oportunitat que tots i totes, a la seva manera, des de la seva diferencia hi poguessin participar, i la gestió de tot plegat... hem va resultar complicat. Probablement aquells que sou mestres em direu que és el quefer del vostre quotidià i “que no vaig descobrir res de nou”. Ho sé,  més enllà de l’estar més o menys rovellat vers el treball amb jovent, se'm va fer present que tot això implica que el meu projecte ha de ser prou flexible, ha de dotar d'eines  suficients per a poder tenir en compte aquesta varietat “de registres”. Hauria de poder ser un material que pogués possibilitar un guiatge prou dinàmic. I més encara quan ens referirem al treball dels comportaments i les actituds.

Aquesta experiència va suposar un primer clatellot . No hi ha prou amb dominar una matèria, poc del que faig habitualment amb els agressors, en la meva feina habitual, em serviria pel treball amb joves.

Setembre .Immersió a l’entitat.

Hola tot i el retard intentaré en les següents entrades aportar prou informació sobre el devenir de com he iniciat aquest projecte,  per a que mica en mica, a modes de quadern de bitàcola us aneu fent a la idea de com vaig encabint i modificant les idees, a mida que el meu coneixement sobre l’entitat, l’objecte del projecte:la prevenció primària de la violència de gènere, i sobre tot ,el coneixement dels destinataris, els grups de joves,  creixen. Així des de les ganes de compartir el desenvolupament del projecte i sobretot la meva subjectivitat al respecte, m’inicio en aquest procés de construcció conjunta de coneixement.

Disculpeu el retard.